A que jugaven els nostres avis?

Aquesta setmana i continuant amb el projecte dels joguets hem tingut uns convidats excepcional a la nostra aula. Després de la reunió dels segon trimestre es va proposar que vingueren els avis a la nostra aula per contar-nos com va ser la seva infància i a que jugaven ells. La primera en arribar va ser l'avia de Lucas, ens va parlar de moltes coses però el que realment ens va agradar va ser una nina feta amb el cos d'una botella de vidre, entre altres coses ens va parlar d’un joc que ella solia jugar molt a “CORDETA AMAGÀ”, i alguns “tebeos” que com ella contava els agradaven molt, nosaltres li van mostrar els joguets actuals de la nostra classe i ella es va oferir a jugar un ratet amb nosaltres. L’avia d’Ainhoa ens va visitar dijous, i va dur alguns dels joguets que ella va rebre per "Reis" quan era xicoteta, una nina de pasta de cartró molt bonica, no com les nostres d’ara que són de plàstic, els xiquets li van preguntar coses, sobre tot pels cabells que eren molt vellets i per a ells allò semblava estrany. També ens va ensenyar la motxilla i l’estoig d’anar a l’escola, així com el llibre que duien per aprendre amb totes les assignatures incloses. Altra curiositat va ser que ella també va jugar a “CORDETA AMAGÀ” i ens va portar una cordeta que de bona gana van agafar i amb les seues instruccions van jugar per tota l’aula. L'avi de Daniel ens va dur un tren i un cotxe amb el que ell jugava quan era xicotet, el que passa que ell no va poder quedar-se, però va ser d'agrair el detall!! Per últim van gaudir d’una visita sorpresa ja que no s’havia concertat però l’esforç d’aquestes persones per vindre a la nostra classe, ja que venien de molt lluny per acompanyar a la seua neta era necessari fer un esforç i així també van poder gaudir de les seues històries. Els avis de Callie són d’Anglaterra, però ara viuen a un poble d'Alacant, ells també ens van mostrar alguns dels joguets que jugaven quan eren xicotets, com que no parlen molt bé la nostra llengua van dur un paper traduit amb tot allò que ens volien contar (quin esforç més bonic). Els que més ens va agradar va ser uns calçs que s’havia fet l’avi amb material de reciclatge i que segons ell era el que més li agradava. Ana la seño es va atrevir a pujar a ells i diu que eren molt grans!!!! Tots volien pujar però per precaució millor mirar que aquestes girafes són una mica atrevides. Ací teniu una xicoteta mostra d'aquestes jornades tan especials Els jocs dels nostres avis on PhotoPeach