A que jugaven els nostres avis?

Aquesta setmana i continuant amb el projecte dels joguets hem tingut uns convidats excepcional a la nostra aula. Després de la reunió dels segon trimestre es va proposar que vingueren els avis a la nostra aula per contar-nos com va ser la seva infància i a que jugaven ells. La primera en arribar va ser l'avia de Lucas, ens va parlar de moltes coses però el que realment ens va agradar va ser una nina feta amb el cos d'una botella de vidre, entre altres coses ens va parlar d’un joc que ella solia jugar molt a “CORDETA AMAGÀ”, i alguns “tebeos” que com ella contava els agradaven molt, nosaltres li van mostrar els joguets actuals de la nostra classe i ella es va oferir a jugar un ratet amb nosaltres. L’avia d’Ainhoa ens va visitar dijous, i va dur alguns dels joguets que ella va rebre per "Reis" quan era xicoteta, una nina de pasta de cartró molt bonica, no com les nostres d’ara que són de plàstic, els xiquets li van preguntar coses, sobre tot pels cabells que eren molt vellets i per a ells allò semblava estrany. També ens va ensenyar la motxilla i l’estoig d’anar a l’escola, així com el llibre que duien per aprendre amb totes les assignatures incloses. Altra curiositat va ser que ella també va jugar a “CORDETA AMAGÀ” i ens va portar una cordeta que de bona gana van agafar i amb les seues instruccions van jugar per tota l’aula. L'avi de Daniel ens va dur un tren i un cotxe amb el que ell jugava quan era xicotet, el que passa que ell no va poder quedar-se, però va ser d'agrair el detall!! Per últim van gaudir d’una visita sorpresa ja que no s’havia concertat però l’esforç d’aquestes persones per vindre a la nostra classe, ja que venien de molt lluny per acompanyar a la seua neta era necessari fer un esforç i així també van poder gaudir de les seues històries. Els avis de Callie són d’Anglaterra, però ara viuen a un poble d'Alacant, ells també ens van mostrar alguns dels joguets que jugaven quan eren xicotets, com que no parlen molt bé la nostra llengua van dur un paper traduit amb tot allò que ens volien contar (quin esforç més bonic). Els que més ens va agradar va ser uns calçs que s’havia fet l’avi amb material de reciclatge i que segons ell era el que més li agradava. Ana la seño es va atrevir a pujar a ells i diu que eren molt grans!!!! Tots volien pujar però per precaució millor mirar que aquestes girafes són una mica atrevides. Ací teniu una xicoteta mostra d'aquestes jornades tan especials Els jocs dels nostres avis on PhotoPeach

La paraula PAU en 70 idiomes.

PABLO PICASSO/ LA PALABRA PAZ EN 70 IDIOMAS. Al nostre centre ja estem preparant la festa de la Pau, una data universal per la bona convivencia de tots i totes dins d'aquesta gran bola que és el MÓN i que a poc a poc hem de millorar. A la nostra aula ens assabentem de què és la pau? amb aquest llibre d'Emma Damon, una forma molt visual per treballar aquest tema.

A banda de llegir també prepararem activitats conjuntes amb tot el centre i com no, una coloma de "La Pau" per fer-la arribar a tots els raconets.

Al picasa de pizarra hi ha molt de material per celebrar aquesta data.

No deixeu de vore el bloc de les IDEES MAGISTRALS , ja que té tot un recull de material sobre aquesta data i està tot molt bé!!! PER SABER MÉS: Orientaciones Andujar "Archivos de la categoría ‘Dia de la paz"

Unitats didàctiques per al dia de "LA PAU" El llibre de "LA PAU" Alguns recursos per al dia de "LA PAU" Junta de Castilla i León

DONANT COLOR....

Celebrant, celebrant!!

Al nostre poble el cap de setmana van celebrar la festa de Sant Antoni i per ací és típic fer bunyols, una pasta molt suau amb carabassa. Doncs bé divendres ja en van menjar, però hui Ainhoa ens ha tornat a convidar i la veritat com ella contava estaven molt bons fets per la seva avia Hotensia. Ací teniu una xicoteta mostra, vos deixe la foto del moment de repartir-los ja que quan he anat a fer la de menjar-los ja no en quedaven, això vol dir que si estaven bons!!

Contem Contes!!

Aquesta setmana vaig assistir a la xerrada de Raquel López , una gran professional dels conta contes, va ser molt divertida a la vegada que sorprenent ja que moltes de les coses que ens va dir, alguna vegada ja les havia escoltat però altres em van sorprendre de veritat.

La imaginació dels xiquets i perquè no la dels adults pot sorprendre’ns, cadascú la viu d’una manera diferent. Nosaltres van fer un exercici de relaxació i de imaginació d’un vaixell pirata descobrint com era, i entrant a la seua cabina, hi havia un cofre i ..... després cadascuna de nosaltres van dir que hi havia dins, descripcións diversses, etc; jo a l’aula vaig fer aquest exercici i em va tocar riure, això de la relaxació i de tancar els ulls per a ells... bé un obert i altre mig tancat no passe alguna cosa i se’ls escape, quan arribem al punt del cofre salta Vicente i diu “- ... tot ple de xuxeries..”, i Jarno va replicar un tresor. Altre dels punts importants d’aquesta xerrada va ser que: “- els contes són millors contats que llegits o visualitzats amb imatges”, normalment a la nostra classe ens agrada molt contar contes a la vegada que visualitzem imatges però després d’açò!?!?!?, així que mans a la feina i a contar contes. Divendres per posar en pràctica la teoria vaig contar el conte d'En Patufet (totcontes), en un primer moment els xiquets/es em miraven com si diguesen on està el conte, però després i a poc a poc van anar fent-se a la idea i va tindre molt èxit, així que anirem Contant Contes de tota mena!!! Imatges del conte.

Joc al JClic. Contem Contes (clic a la imatge):

Una ma de contes: Contes d'arreu del món: Contes Xtec: El bloc dels contes divers: Milcuentos:

Racó de contes: Contes d'infantil:

Gener carregat de JOGUETS!!

Els Reis de l’Orient han vingut carregats de joguets per a tots els xiquets i xiquetes, i a la nostra aula hem aprofitat aquest fet per treballar amb el projecte dels joguets. A banda de conèixer alguna lletra, també descobrim endevinalles, embarbussaments i poesies dels joguets.

Projecte els joguets

View more presentations from 19731212.

Tot açò barrejat amb la idea de que els joguets no solament es compren a les tendes, sinó que podem fabricar-los nosaltres!! i així ha sigut, al llarg d’aquest mes intentarem fabricar els nostres joguets amb materials de reciclatge. Una experiència que ens aprofitarà per conèixer noves formes i noves sensacions ja que no tot el que profita per jugar s’ha de comprar. Aquesta setmana hem creat el joc de la boleta o de la canasta com dien alguns d’ells. Va ser realment divertit!!

Projecte "Girafes"

Al llarg del primer trimestre van dur a terme el projecte de les girafes, donat que la nostra classe és la de les girafes doncs bé, haviem de saber una mica sobre aquestos gran animals. Ací teniu la informació amb la qual van agafar idees i van desenvolupar aquest treball:

El material es troba en Picasa Poesía de les girafes Cançò de les girafes: Informació on line de les girafes "El món per un forat" Acolorir tota mena d'imatges de girafes: LA NOSTRA MASCOTA BOLETA.

QUÈ ÉS UN PREMI?!?!

Alguna vegada vos han donat un premi, jo en aquestos moments em senc com una xiqueta quan fa alguna cosa bé i es recompensada, doncs bé la companya Fini del bloc MI GRIMORI ESCOLAR, ha volgut premiar aquest bloc amb una imatge que és símbol del treball conjunt dels docents, i més que això per a mi és la amistat de les companyes, que, encara que estem en la llunyania (cadascuna al seu poble o ciutat) ens comuniquem, compartim, experimentem i vivim la docència. Des d'aquesta finestreta MOLTES GRÀCIES FINI!!!

http://migrimorioescolar.blogspot.com/

A mi també m'agradaria passar-te el premi del bloc amb vida, ja que, quan me'l va donar Ester del bloc TRENCACLOSQUES em va fer molt il·lusió tindre un bloc ple de vida.

ARA ÉS PER A TÚ FINI, ENHORABONA PEL TEU TREBALL!!

Calendari personalitzat!!

Calendaris personalitzat per crear i sorprendre!!! en la pagina bighungelabs, podeu crear el vostre calendari d'aula amb fotos dels alumnes o qualsevol imatge. No cal ni registre, ni pagament.

"La creativitat s'apren igual que s'apren a llegir"

La creativitat eixa paraula que sembla màgica que tots la volem per cadascù, que la volem transmetre, que la volem ensenyar, que la volem.... Però no hi ha res millor que llegir aquesta entrevista feta a Sir Ken Robinson, un gran pensador sobre els sistemes educatius i la seua visió sobre la creativitat. Un día visitando un cole vi a una niña de seis años concentradísima dibujando. Le pregunté: "¿Qué dibujas?". Y me contestó: "La cara de Dios".

¡. ..!

"Nadie sabe cómo es", observé. "Mejor - dijo ella sin dejar de dibujar-,ahora lo sabrán".

Todo niño es un artista.

Porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse... Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él.

Los niños también se equivocan.

Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo.

Los exámenes hacen exactamente eso.

No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original.

¿Se puede medir la inteligencia?

La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento.

¿Cuál es ese tipo de talento?

Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y funcionarios para servir al Estado moderno.

La mano de obra aún es necesaria.

¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos, otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro sistema los sigue formando. Así aumenta el paro.

Pero se nos repite: ¡innovación!

La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición

No hay nada más pasivo que una clase.

¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras 20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya no existen, nadie es innovador.

¿Cuáles son las consecuencias?

Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente, pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema.

Tipos con suerte...

Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados tienen talento.

"Sé humilde: acepta que no te tocó".

¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos.

¿La creatividad no viene en los genes?

Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender.

Por ejemplo...

Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y George Harrison... ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles!

Y...

Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica y se iba a fumar al pasillo.

A pesar del colegio, fueron genios.

A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque "desafinaba". A mí, en cambio, un poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet...

Ahí, sir, acertaron de pleno.

Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo una explicación.

¿Una niña hiperactiva?

Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y... ¡estaba bailando!

Pensando con los pies.

Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd Webber.

Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada.

Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas, la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados Font: diari "La Vanguardia".Lluís Amiguet

Any nou, Vida nova

Nous projectes, noves il·lusions, nous companys, noves bloggers, sembla tot nou, i encara que pensem que sóm els mateixos, cada dia ens sorprendran...!!

Benvinguts i Benvingudes al 2011!!!