En classe de plàstica aquesta setmana hem
eixit al pati per descobrir com són les nostres ombres; i la veritat aquesta
entrada vos la deixe només per que observeu com gaudeixen pintant al terra ja
que supose moltes companyes ja ho han comprovat.
El resultat espectacular, però la
sortida... caminant, corrent i observant les ombres, a la vegada alguns deien –
A que te xafe l’ombra i carreres i rialles!!!
Aquesta setmana ens van arribar a la classe uns invitats
molt especials i es que Yaiza no podia resistir més, per ensenyar-nos els seus
cucs de seda; aquestos detalls que tenen els amics no s’han de
desaprofitar. Així que tots a gaudir d’aquestos visitants.
El cas és que Ainhoa ens va comentar que ella també en
tenia, encara que eren del seu germà Ivan, tots li van dir que els portara i
encara que la xiqueta dubtava si el seu germà se’ls deixaria la veritat per la
vesprada els cucs van arribar a la classe i clar de nou a experimentar
sensacions amb els cuquets.
Però la cosa no finalitza ací, Lucas A., també ens va dur uns
cucs un tant especials... aquestos si eren estranys, nosaltres no els havien vist mai, el nostre
director ens va contar que vivien dins de la corfa que els cobria i que en
estar madurs eixirien, normalment es trobaven als ametllers i es menjaven
les fulles. Nosaltres els van tocar i observar ben bé, ja que ningú no n’havia
vist mai.
Així que aquesta setmana ens hem enriquit els sentits, de la
mà dels companys de classe.
Dia especial, persones
especials i al nostre centre volem donar importància a les creadores de tantes
emocions, de tanta curiositat, de tanta tendresa, de tant entusiasme i per eixe
simple motiu hem fet aquestos detallets per eixes persones creadores.
El més important d’aquest
treball no és la finalitat a la qual arribem, sinó tot el procés fins que ixen
els xiquets i xiquetes de l’escola amb el detall amagat darrere l’esquena, se’l
donen a les seves mares amb ulls il·luminats i elles encantades el recullen, amb
eixa emoció que pertany al moment màgic.
Algunes l’obrin perquè les
coses gran no es fan d’esperar, altres esperen per gaudir d’un dia especial i
altres no saben que fer i a la fi esperen eixe moment per obrir...
Per obrir una capsa màgica
plena d’esforç ............FELIÇ DIA!!
Iniciem el regal de la mare. (Vos deixe tot un reportatge fotogràfic) ;-)
Una capsa joier.
Una joia.
4 propostes d'Álvaro, Saúl, Paula i Pablo i cadascú escull la que més li agrade.
Alguns fent merit al nostre projecte.
Altres enamorats.
A la classe de 3 anys també hen fet aquestes meravelles.
Ja estem en marxa amb un nou projecte Pablo va ser qui el va proposar i
tots van estar d’acord, així que la nostra classe s’ha transformat en la TERRA
dels DINOSAURES un lloc on han aparegut per art de màgia llibres, tota una
invasió Juràssica, ous de dinosaures que no sabem quan obriran i que podrem
trobar dins, un volcà que a la fi del projecte pot ser ens done una gran sorpresa
i tota mena de materials que ens van introduint al món d’aquestos titans.
El tema va començar amb les idees de cada xiquet/a sobre els dinosaures, el
que va ocórrer és que ells ja sabien moltes coses o bé de casa, o bé de
llibres, sèries de televisió, revistes, així i tot molts van coincidir en les
respostes i van fer un recull d’elles.
Després van dibuixar la terra dels dinosaures i van fer bàndol a les famílies
per buscar informació. Cosa que no es va fer esperar, al dia següent la nostra
biblioteca es va plenar de gom a gom i el cas es que cada dia apareix un nou
llibre.
La setmana passada van esbrinar de que època eren els dinosaures i van donar
sentit a la paraula dinosaure, després cadascú va inventar el seu dinosaure
particular.
Encara que nosaltres hem començat aquest projecte, hi ha moltes companyes
que ja l’han dut a terme, es per tant que al bloc de Fini: http://migrimorioescolar.blogspot.com
amb altres companyes Ana, Fini,Miren, Mireia, Noelia, han creat UN PROJECTE ENTRE TOTS un forma de
intercambiar informació sobre el treball a l’aula, una forma d'estar totes
conectades per saber que es fa a cada aula, en cada part d’aquest país, una
forma de que les nostres feines no estiguen aïllades, sinó que entre totes
puguem donar-li una continuitat a l’educació. Es per tant que em vaig apuntar a
aquest projecte que està sent tot un èxit; per tant, companyes pose ací el
segell d’ajuda per totes aquelles persones que vulguen fer la seva aportació
sobre aquest tema. Estaré encantada de recollir-les per millorar la nostra tasca
docent.
Sonreír: Ser
favorable o halagüeño para uno algún asunto, suceso, esperanza, etc.
Eixa mueca que s’ecapa entre els llavis, eixe xicotet
somriure que recorda a les amigues, eixa emoció quan algú et dona una bona
noticia, eixe reconeixement per alguna coseta... Això han pensat dos bones
companyes, d’una banda una companya que va passar pel centre i va deixar una
bona amistat, Sara del bloc http://eldiadiainfantil.blogspot.com.es/i d’altra Mª Àngels http://eideducacioinfantil.blogspot.com.es/
companya de camí en aquest llarg recorregut per l’educació i que segons caminem
anem trobant i compartint experiències per apropar-nos a una educació cada dia
més comuna, encara que ens trobem d’una a altra banda del país.
Doncs bé aqueste companyes han pensat que es un BLOC
ORIGINAL i ara toca passar-lo a altres 10 companyes, pero entre tant hi ha que
:
Escriure una frase que ens defineix i compartir aquest premi amb altres blocs.
La meva frase, és més be una dita que vaig descobrir quan
estudiava a la universitat i que he intentat aplicar des que vaig començar a
treballar: “Dimelo y lo olvido, enseñamelo y lo recuerdo, dejame hacerlo y lo
retengo” Confucio.
