De segur ja pensaveu que no
tornava per ací, però no, no he marxat ni estic dolenta a vegades les coses es
van sumant i no es pot arribar a tots els llocs, és el moment de fer una xicoteta pausa...
El cas és que recorde totes
els dies les companyes bloggers, tinc algun premi que altre per pujar de bones
amigues i moltes coses per contar però a vegades hem de fer un xicotet
parèntesi per poder arribar a coses molt importants i això és el que ha passat,
però a poc a poc aniré actualitzant el bloc i contant-vos que hem fet al llarg
d’aquestos mesos que han sigut molt intensos.
Ara ens trobem en la recta
final, final, final, prop de graduar-se aquestes xicotetes girafes que van
començar fa 3 anys el seu caminet i estan a punt d’arribar a una alçada
considerable i madurant molt molt ràpid.
El dia 21 graduació amb
sorpreses i no dic més...!!!!
Si hi ha una cançó que ena ha encisat i que ens anima dia a dia al matí és la de Jordi tonietti, un cantautor català que te molt bon ritme per donar el bon dia i que ens encanta a l’assemblea!!
Ara aixecarem les mans en l’aire...
Aquest curs continuem treballant la lectoescriptura, però amb ajuda d’uns personatges molt especials Teca i Bebo els dos personatges de l’editorial SM amb el projecte de Lecto-Volantins i estem encantats, jo per la meva part he creat un abecedari (el programa distorsiona les lletres l'original al PICASA) perquè a poc a poc ens apropen les lletres minúscules que ens ajudaran a llegir en lletra lligada.
Les sorpreses arriben al nostre cole des del primer dia amb una festa de BENVINGUDA que ens va animar a començar amb força!! Amb aquesta alegria van donar l'entrada al nou curs escolar.
A l’aula de 5 anys, també hem començat el curs, i com tots els començaments sempre hi ha molta emoció, i il•lusió, de veure'ls amics, de retrobar-nos amb els mestres i no és per a menys, tenim una nova aula, un nou bany que ha quedat molt complet i la classe s’ha transformat en un lloc del joc simbòlic.
Després de l'article del bloc http://blocs.xtec.cat/cursneus/2008/11/23/ em vaig quedar encantada i per aquest curs també vaig voler transportar la nostra aula al món on els infants es desenvolupen habitualment, ple d'intercanvis molt enriquidors.
Els racons de joc són uns espais destinats a l’activitat lúdica que necessita una participació lliure, imaginativa i creadora, a més a més afavoreix la integració i la comunicació. No hem d’oblidar (donat que els xiquets estan jugant constantment), ni menysprear el seu valor educatiu, ja que han de tindre un espai i una funció dins l’organització de l’aula.
Aquestos responen a la necessitat que tenen els nens de conèixer als companys, de reviure lúdicament unes situacions quotidianes, i de poder experimentar amb la seua pròpia activitat amb diferents rols que hi ha al seu voltant.
ELS RACONS COL•LECTIUS: els ajuda a reconèixer el valor d’escoltar, de saber organitzar-se, de prendre decisions col•lectives, cedir a les propostes dels altres, compartir materials, espais, idees, …Els racons col•lectius són els que sense perdre la idea del principi de descobriment, experimentació i treball, es realitza de forma compartida. Aquesta activitat afavoreix la relació social, el saber escoltar, justificar, donar respostes, valorar,…El diàleg en els racons és un gran potenciador de l’estructura del pensament .Aquesta metodologia de treball potencia la diversitat i l’educació integral del nen.
OBJECTIUS QUE PRETENEM AMB ELS RACONS DE JOC:
• Educar als alumnes des d’una base col•lectiva, on tot és de tots.
• Descobrir el valor de la cooperació, la interacció i la socialització.
• Ser respectuós i responsable dels materials col•lectius
• Potenciar la imaginació, la creativitat i la fantasia
• Compartir uns espais, uns materials i unes joguines
• Assumir unes pautes, uns valors, uns hàbits i unes actituds a partir del grup classe.
• Renunciar de vegades als interessos propis per acceptar els de la majoria
• Aprendre a viure en grup i compartir.
Uns idees que queden compartides i que es reflecteixen als nostres racons, vos deixe unes imatges d'aquestos i el material que utilitzem en ells. (les lletres han quedat distorsionades pel programa els originals cliqueu alPicasa).
Divendres van aprofitar que feia molta calor per fer-nos un refresc de maduixa.
I que casualitat que la senyo Marisa ens va convidar amb una caixeta d'aquest fruit de casa seva, cultivades pel seu pare de forma natural.
Entre tots van elaborar un gelat que fins i tot els més receptius no van poder negar-se a provar.
Una experiència que ens va despertar els 5 sentits i a la vegada van poder gaudir ah!! però com que en van fer tant, la senyo Marisa va convidar tots els alumnes de 3 i 5 anys.
En classe de plàstica aquesta setmana hem
eixit al pati per descobrir com són les nostres ombres; i la veritat aquesta
entrada vos la deixe només per que observeu com gaudeixen pintant al terra ja
que supose moltes companyes ja ho han comprovat.
El resultat espectacular, però la
sortida... caminant, corrent i observant les ombres, a la vegada alguns deien –
A que te xafe l’ombra i carreres i rialles!!!
Aquesta setmana ens van arribar a la classe uns invitats
molt especials i es que Yaiza no podia resistir més, per ensenyar-nos els seus
cucs de seda; aquestos detalls que tenen els amics no s’han de
desaprofitar. Així que tots a gaudir d’aquestos visitants.
El cas és que Ainhoa ens va comentar que ella també en
tenia, encara que eren del seu germà Ivan, tots li van dir que els portara i
encara que la xiqueta dubtava si el seu germà se’ls deixaria la veritat per la
vesprada els cucs van arribar a la classe i clar de nou a experimentar
sensacions amb els cuquets.
Però la cosa no finalitza ací, Lucas A., també ens va dur uns
cucs un tant especials... aquestos si eren estranys, nosaltres no els havien vist mai, el nostre
director ens va contar que vivien dins de la corfa que els cobria i que en
estar madurs eixirien, normalment es trobaven als ametllers i es menjaven
les fulles. Nosaltres els van tocar i observar ben bé, ja que ningú no n’havia
vist mai.
Així que aquesta setmana ens hem enriquit els sentits, de la
mà dels companys de classe.
Com a la nostra aula arriba de tot, un bon dia Yaiza va amaneixer amb una carabassa, a l’assemblea ens va contar que era del seu pare que en tenia moltes perquè les havia plantat feia molt de temps i ara havien sortit i que se l’havia donat per a tots nosaltres, de primer em va dir que no es menjava, però després va dir que si, jo per si de cas li vaig preguntar al pare si era per a nosaltres ja que tenia pensat una coseta per a ella que …… el cas és que la van disfressar de la carabassa de hallowen, ella encantada, fins i tot Christian va dur un dia un trage de carabassa, estava molt graciós i tots fent comparacions!!
El cas és que el dijous per la vesprada vaig tallar la carabassa i Yaiza no va pensar altra cosa que donar-li a cada xiquet una pipeta de llavor perquè plantaren tots carabasses, Paula que ho ha de provar tot, no va aguantar a arribar a casa i se la va menjar allí mateix. Cadascú va experimentar com va voler era una cosa nova. Nosaltres ens van quedar algunes per a l’aula i en ser el moment també en plantarem. El cas és que la carabassa de Yaiza el divendres es va transformar en un pastís i ben bo que estava!!
Ja hem començat el curs les girafes han arribat amb dos pams més d’alçada i totes encantades de tornar a veure als amics (algunes una mica tristes per deixar la casa, però en pocs dies tots en marxa). La nostra aula ha canviat ara ens trobem a P-4 que és un curs molt important, això vol dir que anem creixent en tots els sentis i la llarg del curs aprendrem molte coses.
Tornem a l'escola. on PhotoPeach
Al llarg del curs cantarem cançons, treballarem la plàstica i totes les àrees que ens ajuden a créixer com a personetes.
Aquest curs va a ser molt especial ja que la nostra aula s’ha transformat en un mon de màgia i fantasia, coneixerem les lletres amb el conte del país dels savis del llibre “El ritmo en la educación preescolar” Ed. Ediciones paulinas. Encara que és un llibre de fa uns anys treballa totes les lletres de l’abecedari en forma de conte i es molt bonic com que està en castellà, nosaltres anirem traduint-lo, però vos deixe un xicotet fragment original.
Hace muchos años que las letras vivían en el País de los Sabios sin conocerse. Mejor dicho, en tan simpático país, había cinco hermanas que vivían en la misma casa y se llevaban muy bien, pero las otras letras vivían solas y por esto siempre estaban tristes y aburridas.
¿Queréis saber como se conocieron?... (Continuará)
Farem servir els llibres de Versos al sol d’Empar de Lanuza i Endevina Endevineta, sense deixar de banda les nostres cançons i rutines diàries.
Vos deixe una xicoteta mostra del nostre material. Si cliqueu damunt el trobareu al picasa. Bon començament de curs a tothom!!
Projecte del RECICLATGE MOLT IMPORTANT A LA NOSTRA AULA però amb aquesta cançoneta prompte aprendrem.
Aquest curs també farem servir el racó de "LA PAU" des que a 3 anys el dia de La Pau van llegir el llibre "Qué és La Pau?" a tots els va calar molt la idea de les coses que estaven bé i les que no ho estaven tant. Així que aquet curs a la nostra aula tenim un raconet especial per descansar i reflexionar sobre les coses que no fem molt bé o fins i tot relaxar-nos si estem una mica alterats (pot ser jo també el visitte)!!
Allí es troba el llibre de la pau i altres i en poc també hi haurà música relaxant amb cascos per escoltar-la i fer una paradeta després de l'estres jo ja vos dic que m'apuntaré!!! Aquesta idea està wxtreta d'un dels videos de redes, la vaig veure a un cole i ací està el nostre raconet de La Pau.
Dia 1 de setembre a que vos sona açò... serà emocions records reencontres, amics, olor a llibres nous, cridades a les amigues per veure com lis va, preses per preparar les aules, reunions, tot a punt per començar un nou curs amb tot el que açò suposa però sempre amb el bon record de l’anterior amb les activitats, els grups de xiquets, els/les companys de cicle, i tot el que inclou aquesta gran família escolar que al cap i a la fi això és el que som una gran família que vetlla per l’educació i els valors fonamentals per la convivència i fer un MÓN MILLOR.
QUE TINGUEU UN MOLT BON COMENÇAMENT DEL CURS!!!!
Repassant alguns moments de la classe de les girafes!!! Un curs molt especial!!! on PhotoPeach
Una poesia de Mario Benedetti molt bonica per aquest començament de curs!!!
El Árbol de los Amigos
(Mario Benedetti)
Existen personas en nuestras vidas que nos hacen felices
por la simple casualidad de haberse cruzado en nuestro camino.
Algunas recorren el camino a nuestro lado, viendo muchas lunas pasar,
mas otras apenas vemos entre un paso y otro.
A todas las llamamos amigos y hay muchas clases de ellos.
Tal vez cada hoja de un árbol caracteriza uno de nuestros amigos.
El primero que nace del brote es nuestro amigo papá y nuestra amiga mamá, que nos muestra lo que es la vida.
Después vienen los amigos hermanos,
con quienes dividimos nuestro espacio para que puedan florecer como nosotros.
Pasamos a conocer a toda la familia de hojas a quienes respetamos y deseamos el bien.
Mas el destino nos presenta a otros amigos,
los cuales no sabíamos que irían a cruzarse en nuestro camino.
A muchos de ellos los denominamos amigos del alma, de corazón.
Son sinceros, son verdaderos.
Saben cuando no estamos bien, saben lo que nos hace feliz.
Y a veces uno de esos amigos del alma estalla en nuestro corazón
y entonces es llamado un amigo enamorado.
Ese da brillo a nuestros ojos, música a nuestros labios, saltos a nuestros pies.
Mas también hay de aquellos amigos por un tiempo,
tal vez unas vacaciones o unos días o unas horas.
ellos acostumbran a colocar muchas sonrisas en nuestro rostro,
durante el tiempo que estamos cerca.
Hablando de cerca, no podemos olvidar a amigos distantes,
aquellos que están en la punta de las ramas
y que cuando el viento sopla siempre aparecen entre una hoja y otra.
El tiempo pasa, el verano se va, el otoño se aproxima y perdemos algunas de nuestras hojas,
Algunas nacen en otro verano y otras permanecen por muchas estaciones.
Pero lo que nos deja más felices es que las que cayeron continúan cerca, alimentando nuestra raíz con alegría.
Son recuerdos de momentos maravillosos de cuando se cruzaron en nuestro camino.
Te deseo, hoja de mi árbol, paz, amor, salud, suerte y prosperidad.
Simplemente porque cada persona que pasa en nuestra vida es única.
Siempre deja un poco de sí y se lleva un poco de nosotros.
Habrá los que se llevarán mucho,
pero no habrán de los que no nos dejarán nada.
Esta es la mayor responsabilidad de nuestra vida
y la prueba evidente de que dos almas no se encuentran por casualidad.
Quasi a final de curs i nosaltres ja amb molta gana de festa!!! Així que demà a les 20:00h al parc Dr Pérez López els alumnes de la nostra escola ballaran als ritmes trepidants de les cançons més marxoses dels últims anys.
La classe de les GIRAFES ballarà i donarà la benvinguda a tots/es de la mà de Miguel Rios, de segur ho faran super-bé!!!
Fa unes setmanes Iris va dur a l'aula uns visitants inesperats, ja a la cua va haver rebombori de xiquets, i és que no era per a menys. El tio de la xiqueta havia trobat al camp un niu amb uns ous molt bonics i clar això ho haviem de veure tots!!
Molt intrigats vam observar aquells ouets tan fràgils i el seu color que era blau, la veritat l'espècie no la van poder esbrinar, però el més important va ser tindre'ls tan propet, així com el niu, observar com era de gran.
Van passar una vesprada d'allò més entretinguda amb aquestos xicotets visitants. Gràcies Iris per apropar la natura a l'aula!!!
Dimarts de matí Jarno va arribar a l'escola amb una caixeta de color roig, tots els xiquets cridaven és una tortuga, jo pensant no pot ser (no li havia dit res a la seva mare però...) doncs bé Jarno va pensar, si Claudia havia dut un conillet i ell a casa seva tenia una preciosa tortuga perquè no havia de dur-la.
Així que la tortugueta va arribar a l'escola i el xiquet ens la va presentar i tots la van tocar i observar (mentre jo pregava perquè sobrevisquera al dia que li esperava), a la fi la van ficar a una caixeta i clar hi ha que menjar, doncs que casualitat que era el dia de la fruita i li van donar poma i aigua i bé tot un dia per recordar. Sobre tot si aquestos animalets poguesen parlar... així que la tortugueta va resistir com una valenta.
Dilluns de bon matí va arribar a la nostra aula una convidada molt especial. La mare de Claudia va fer el gran favor de dur a l’aula una conilleta, bé, dic conilleta perquè la veritat no se bé el sexe però com a la classe hi ha molt investigador van dir que era conilleta doncs bé, no parlem més.
Va arribar amb una caixa sorpressa i a poc a poc van anar coneixent-la!!! Quan va sortir de la caixa no podeu imaginar les cares dels xiquets i xiquetes i clar aquell animalet tan bonic havien de tocar-la. A poc a poc van anar fent amistats i també hi havia que buscar-li un nom. Tot va discorre molt ràpid i a la fi Eli va ser el nom escollit.
Però com els animals igual que les persones tenen unes necessitats, hi havia que posar-li aigua i com no donar-li de menjar. Delmira la nostra cuinera, molt amablement li va preparar un bon àpat i Eli no s’ho va pensar i clar com tots després torn de bany encara que la nostra catifa va ser un bon lloc per a ella. A poc a poc Eli es va incorporar a la vida de l’aula i a les visites, primer a la classe de la mestra Lidia de 4 anys i després a la classe de Paco els llunàtics de 5 anys. La pobra conilleta estava esgotada i a l’hora de dinar es va quedar somiant....
Per la vesprada Angel li va dur un poc més de menjar. I sobre les 5 menys quart ens van acomiadar d’ella. Quina experiència, sobre tot si Eli vos la contara!!!
"La conilleta Eli " on PhotoPeach Que hem observat:
El projecte de la granja el van iniciar a l’inici del mes d’abril, amb una pluja de coneixements que ni el mateix granger en tindria tants.
Guix en mà i tots disposats a esprémer el cap per esbrinar tot allò que hi hauria a la granja. Les idees anaven sortint i a vegades et toca mantindre la compostura de les coses tan gracioses que diuen! El cas va ser que a la pissarra vaig començar fent alguns traços i ells i elles havien d’endevinar que era aquell dibuix, idees de tota mena, però al final va aparèixer la granja.
Per suposat la impulsivitat no es pot aguantar, però a poc a poc recordem que cal aixecar la mà i anem escrivint tot allò que sabem sobre la granja:
Tots - a la granja hi ha animals Jo – lleons i girafes i ...
Tots – nooooooooooooooo
Ainhoa – vaca
Jo – però quantes potes dibuixe? Tots conten fins a quatre.
Álvaro – ovella, (em diu les potes que he de dibuixar)
Saúl – porc, (de color rosa aclareix) i també em diu les potes que he de dibuixar. Vicente – pato (la traduïm al valència “ànec”), i li pregunte per les potes, la qual cosa em contesta que no en te.
Per darrere Natàlia tota afanada li replica que si que en té, ell amb cara de sorpresa, i Álvaro també li diu que si que en té. Alguns companys callen i altres estan a favor de la proposta de Natàlia.
Jo – Vicente perquè penses que no tenen potes?
Vicente – per que tenen ales i plomes. Naiara, i altres amics li diuen que en tenen dos, els altres callen i esperen el resultat... Li dibuixe 2 potes i lis explique una mica com són (encara que després a la pissarra màgica els veuriem).
Marc – una gallina Altres repliquen i el pollastre...
Claudia – conillet. Els amics diuen que Claudia en te molts.
Jo – Com?
Claudia – el meu pare en té molts.
jo - On estan? Claudia – a la casa.
Jo – però dins de casa, es giten amb tu? Claudia – no fora en una granja. Mira quina casualitat, li direm al pare que ens deixe un per veure’l!
Continuem esbrinant coses:
Saúl – hi ha un home
Jo – i que fa?
Saúl – granar
Jo – i que grana?
Saúl – la caca dels animals.
Jo – i com li diuen?
Pensen, però no acaba d’arribar l’idea. Done una pisteta .... és una paraula que s’assembla molt a granja.... Tots granger (a ple pulmó).
Álvaro recomana que faça corralets per que no s’escapen els animals.
Jo – com els faig? Alguns expliquen que redons, altres que grans...
Raúl – i també hi ha un tractor (com el del meu iaio) Dibuixem el tractor després de descriure’ns Raúl com era i ja tenim de tot un poquet per formar la nostra granja.
Al dia següent tot el que havien dit, ho van reflectir amb imatges (reials, no els meus humils dibuixos) i van enviar una noteta a les famílies perque ens deixaren tot allò que tingueren referit a la granja. Altra cosa no però col·laboració la que faça falta (i més). I ací vos deixe una xicoteta mostra del nostre projecte.
Countryside Coloring Sheets
