Va remarcar una frase de VIGOTSKY: Aprendre a observar als nens i a interpretar les seves accions. L’observació es complexa, però no difícil, però si complexa.
L’observació ha de ser instrumentada, no només mirar, sinó, entendre i conèixer. Ha de tindre un caràcter pragmàtic; observem perquè tenim una responsabilitat educativa i per conèixer i actuar com a ensenyants. I molt important observar i documentar els processos d’actuació dels adults.
Tercera ponència:
De l’observació a la interpretació. Aprendre a comprendre els processo cognitius, emotius i socials dels infants. Antònia Ferrari, mestra de Reggio Emilia i Montse Benlloch mestra del Departament de Psicologia de l’UVic.
Aquesta ponència es va desenvolupar com un diàleg al voltant de preguntes que lli feia Montse a Antonia.
Observar i interpretar son 2 accions conjuntes donat açò, com podem conceptualitzar el que hi ha dins d’això, quins elements?
Antonia va respondre que dins de la observació i la interpretació hi ha 2 funcions subjectives una la TRANSMISIÓ DELS CONCEPTES que es deriva en la funció d’ensenyats, es a dir, fer didàctica i fer pràctica, extrapolar les teories per arribar als objectius que volem aconseguir, els conceptes els podrem construir junts, compartint a traves de l’observació, de la relació i també amb el respecte.
Nosaltres no fem una transmissió de conceptes en tota regla, el que fem és ensenyar per exemple l’alfabet, i els aprenents el que faran sera arribar a desenvolupar l’escriptura, amb tot açò arribarem a l’elaboració dels coneixements.
Montse: però que és el que val la pena observar?
Hi ha que fer TRIES, hem de triar en tots els moments del dia que coses són les que interessen als nostres alumnes i quines hem de deixar passar.
Observar és sobre tot d’una banda un instrument; una maleta amb molts instruments; un és l’observació i també no només és un instrument, també és una actitud per captar el recorregut que fa el nen i que elements ens donarà la lectura final . Donar sentit i significat de tot el que esta passant a amb la pràctica educativa
Observar és:
Comprendre.
Recordar.
Reflexionar.
Quarta ponència:
Teixir per donar visibilitat a l’acció creativa dels infants. Mara Davoli, atelierista de Reggio Emilia i Montse Jubete.
Aquesta ponent va començar la seva intervenció fent una descomposició del títol:
DONAR VISIBILITAT / TEIXIR / ACCIÓ CREATIVA.
Educació, creativitat, cultura artística, els llenguatges...
Cal modificar la didàctica, treballar connexions i no separacions, la pedagogia ha de oferir als nens i als adults la possibilitat de no separar la mà i la ment. Pensar amb els 5 sentits com instruments separats és un gran perjudici perquè en el nostre cervell tot és multisensorial i tot esta unit, el cervell te àrees i cèl•lules que poden canviar la funció en base a l’experiència i segons la qualitat de les experiències. Pot canviar l’estructura i organitzar-se en base a les experiències, emocions, sensacions, percepcions i sentiments.
Las disciplinas están plenamente justificadas intelectualmente a condición de que mantengan una visión que reconozca y conciba la existencia de las interconexiones y la solidaridad.
Edgar Morin: “La testa ben falta”
