Convivència per ENRIC VALOR!!

Diumenge tots vam gaudir de la Trobada d'Escoles en Valencià que es va celebrar a Novelda, una experiència per veure als companys d'altres pobles, per compartir la il·lusions i sobre tot per recordar un gran escriptor el qual va donar un gran VALOR A LES PARAULES. La van passar d'allò més bé, però per si de cas vos la vau perdre vos mostre uns detallets!!

A la granja també hi ha.....

UNA TORTUGA!!!

Dimarts de matí Jarno va arribar a l'escola amb una caixeta de color roig, tots els xiquets cridaven és una tortuga, jo pensant no pot ser (no li havia dit res a la seva mare però...) doncs bé Jarno va pensar, si Claudia havia dut un conillet i ell a casa seva tenia una preciosa tortuga perquè no havia de dur-la.

Així que la tortugueta va arribar a l'escola i el xiquet ens la va presentar i tots la van tocar i observar (mentre jo pregava perquè sobrevisquera al dia que li esperava), a la fi la van ficar a una caixeta i clar hi ha que menjar, doncs que casualitat que era el dia de la fruita i li van donar poma i aigua i bé tot un dia per recordar. Sobre tot si aquestos animalets poguesen parlar... així que la tortugueta va resistir com una valenta.

Ací vos deixe un xicotet reportatge fotogràfic.

"Eli la conilleta"

Dilluns de bon matí va arribar a la nostra aula una convidada molt especial. La mare de Claudia va fer el gran favor de dur a l’aula una conilleta, bé, dic conilleta perquè la veritat no se bé el sexe però com a la classe hi ha molt investigador van dir que era conilleta doncs bé, no parlem més.

Va arribar amb una caixa sorpressa i a poc a poc van anar coneixent-la!!! Quan va sortir de la caixa no podeu imaginar les cares dels xiquets i xiquetes i clar aquell animalet tan bonic havien de tocar-la. A poc a poc van anar fent amistats i també hi havia que buscar-li un nom. Tot va discorre molt ràpid i a la fi Eli va ser el nom escollit.

Però com els animals igual que les persones tenen unes necessitats, hi havia que posar-li aigua i com no donar-li de menjar. Delmira la nostra cuinera, molt amablement li va preparar un bon àpat i Eli no s’ho va pensar i clar com tots després torn de bany encara que la nostra catifa va ser un bon lloc per a ella. A poc a poc Eli es va incorporar a la vida de l’aula i a les visites, primer a la classe de la mestra Lidia de 4 anys i després a la classe de Paco els llunàtics de 5 anys. La pobra conilleta estava esgotada i a l’hora de dinar es va quedar somiant....

Per la vesprada Angel li va dur un poc més de menjar. I sobre les 5 menys quart ens van acomiadar d’ella. Quina experiència, sobre tot si Eli vos la contara!!!

"La conilleta Eli " on PhotoPeach Que hem observat:

La granja de les girafes

El projecte de la granja el van iniciar a l’inici del mes d’abril, amb una pluja de coneixements que ni el mateix granger en tindria tants.

Guix en mà i tots disposats a esprémer el cap per esbrinar tot allò que hi hauria a la granja. Les idees anaven sortint i a vegades et toca mantindre la compostura de les coses tan gracioses que diuen! El cas va ser que a la pissarra vaig començar fent alguns traços i ells i elles havien d’endevinar que era aquell dibuix, idees de tota mena, però al final va aparèixer la granja.

Per suposat la impulsivitat no es pot aguantar, però a poc a poc recordem que cal aixecar la mà i anem escrivint tot allò que sabem sobre la granja:

Tots - a la granja hi ha animals Jo – lleons i girafes i ...

Tots – nooooooooooooooo

Ainhoa – vaca

Jo – però quantes potes dibuixe? Tots conten fins a quatre.

Álvaro – ovella, (em diu les potes que he de dibuixar)

Saúl – porc, (de color rosa aclareix) i també em diu les potes que he de dibuixar. Vicente – pato (la traduïm al valència “ànec”), i li pregunte per les potes, la qual cosa em contesta que no en te.

Per darrere Natàlia tota afanada li replica que si que en té, ell amb cara de sorpresa, i Álvaro també li diu que si que en té. Alguns companys callen i altres estan a favor de la proposta de Natàlia.

Jo – Vicente perquè penses que no tenen potes?

Vicente – per que tenen ales i plomes. Naiara, i altres amics li diuen que en tenen dos, els altres callen i esperen el resultat... Li dibuixe 2 potes i lis explique una mica com són (encara que després a la pissarra màgica els veuriem).

Marc – una gallina Altres repliquen i el pollastre...

Claudia – conillet. Els amics diuen que Claudia en te molts.

Jo – Com?

Claudia – el meu pare en té molts.

jo - On estan? Claudia – a la casa.

Jo – però dins de casa, es giten amb tu? Claudia – no fora en una granja. Mira quina casualitat, li direm al pare que ens deixe un per veure’l!

Continuem esbrinant coses:

Saúl – hi ha un home

Jo – i que fa?

Saúl – granar

Jo – i que grana?

Saúl – la caca dels animals.

Jo – i com li diuen?

Pensen, però no acaba d’arribar l’idea. Done una pisteta .... és una paraula que s’assembla molt a granja.... Tots granger (a ple pulmó).

Álvaro recomana que faça corralets per que no s’escapen els animals.

Jo – com els faig? Alguns expliquen que redons, altres que grans...

Raúl – i també hi ha un tractor (com el del meu iaio) Dibuixem el tractor després de descriure’ns Raúl com era i ja tenim de tot un poquet per formar la nostra granja.

Al dia següent tot el que havien dit, ho van reflectir amb imatges (reials, no els meus humils dibuixos) i van enviar una noteta a les famílies perque ens deixaren tot allò que tingueren referit a la granja. Altra cosa no però col·laboració la que faça falta (i més). I ací vos deixe una xicoteta mostra del nostre projecte.

Vesprada de Titelles!!

Arrel a la proposta de Saúl que volia ensenyar als seus amics les titelles dels lunnis i ja que quan ho van comentar a l’aula tots volien dur la seua de casa encara qeu no tots en tenien, però com a classe en hi ha doncs cap problema.

Així que vam proposar a les famílies que els dimecres per la vesprada tindríem taller de teatre de titelles i que tots els qui tingueren alguna que la dugueren; bé, hui ha sigut la inauguració i no ha estat res malament, tots tenien molt bons diàlegs i el teatre no ha tombat (de poc) així que el proper dimecres repetirem aquest talleret que tant ens ha agradat!! Taller de Titelles. on PhotoPeach

El xiquet/a i la seva motxilla cultural.

Berta Milán. Identidades Culturales en Infantil

Ahir dilluns i arrel a un grup de treball que duem en marxa, el cefire d’Elda va convocar una ponent de luxe l’antropòloga i educadora social Berta Milán. Aquesta ponent va parlar sobre la importància de la cultura per als xiquets i de l’adquisició d’una identitat i necessitat de pertinença a una cultura i a una tradició. Al voltant de frases com:

“Els significats no poden donar-se o transmetre’s, sinó que han d’adquirir-se”

“La cultura la heretem i es molt important l’herència...”

“Els xiquets/es han de tindre clar els arrels i l’escola és un element cohesionador...”

“Som únics en cada població i les tradicions i la cultura hem de conservar-la...”

Així mateix van parlar sobre el treball per projectes dins d’aquest tema i com incloure i anar enllaçant continguts a poc a poc que va desenvolupant-se dins d’un mateix treball. Un dels tants exemples que ens va recomanar, va ser si treballarem els llocs del meu poble; que els xiquets sortiren a fer fotos amb les famílies, d’aquestes extraure les diferencies amb altres fotos d’altres anys, com podem observar les estacions passar al llarg d’un any en un arbre concret, crear itineraris, i a poc a poc anar construint una visió sobre l’espai on el xiquet es desenvolupa i així enllaçar i enllaçar amb tot alló que poguem o que els xiquets tinguen curiositat per saber ja que ells també són una gran font al desenvolupament dels projectes.

Un bloc molt especial EL DIA A DIA INFANTIL!!

L'any passat vaig tindre el gran plaer de compartir un any d'experiències a l'aula amb aquesta gran mestra d'Infantil. I per fí podem mirar per la seua finestreta tot el seu treball i fer-li un seguiment al seu bloc "http://eldiadiainfantil.blogspot.com/" Encara que acaba de començar prompte descobrireu el que és capaç de fer. Benvinguda Sara a aquest món màgic dels blocs!!!!

"Les botigues"

Aquest mes duem el projecte de les botigues i el dilluns vam anar a conèixer de prop una tenda del nostre poble. Es clar que hi ha moltes, però la més propera a l’escola es diu “Cantó”; així que dilluns a primera hora vam eixir de l'escola i camina que caminaràs, ens van trobar amb una farmàcia i clar no podíem passar de llarg, sobre tot perquè Saúl va dir - entrem, paraules màgiques, així que van entrar i que casualitat que allí es trobava la mare de Yaiza i ens va contar que estava comprant un xarop per a la tos. Inma la dependenta ens va explicar que productes hi havia a la farmàcia, però aquestos xiquets/es amb el que més es van fixar va ser en l’estant dels xiclets i clar a la bossa de la compra.

Tot seguit cap a la tenda, una vegada dins, Juli i Marga ens van rebre amb molta alegria i ens van mostrar les fruites i verdures que allí venien. Nosaltres comprarem taronges ja que tots tenien molta gana de fer-se un suc i molt agraïdes per la visita les dos germanes ens van regalar unes safates amb pernil dolç i salsitxó.

Per tornar cap al centre vam decidir fer altre recorregut i així visitar l’ajuntament, l’escola infantil i correus. A les seños Ana la mestra de religió, Ana i a mi hens hagués agradat anar cap al centre del poble per continuar visitatn botigues, però les girafes ja no podien més, una deia pipi, altra aigua i clar tot no pot ser així que cap a l'escola, que es van portar molt bé!! En arribar al centre i com que ja havíem avisat a les mares (divendres) tots duien un espremedor de taronges, així que...era hora d’esmorzar i tots ha fer suc de taronja.

No vos perdeu el resultat!!! Dir que cadascú es va fer el seu suc tot sol, alguns van compartir l'espremedor i altres van ajudar als que menys podien; les mestres a observar i a gaudir. Quina experiència més bonica!!!! "Les botigues del nostre poble" on PhotoPeach

"Nous aprenentatges"

Dos dies d'unes jornades molt interessants, conèixer, comprendre i descobrir les característiques pròpies del nostre alumnat o tindre coneixements de forma pràctica per poder preveure possibles casos que es presenten a les aules o a la família.

Unes jornades que encara que han sigut curtes hem pogut gaudir de gent molt professional i que ens han apropat la realitat sobre diferents tematiques, com per exemple com actuar, com utilitzar els reforçadors davant TDAH o Conductes en Autisme que presentes els xiquets/es.

ASPRODIS ha realitzat una gran tasca per dur a terme aquesta jornada formativa i la veritat és que coneixem moltes formes d'actuació gràcies a les asignatures de la universitat i les orientacions de les mestres de Pt dels centres en la nostra vida laboral, però coneixer casos i caracteristiques concretes i tractar tant de prop les formes d'actuació ha sigut molt gratificant.

Cada individuo es original, creativo, único e irrepetible, posee fortalezas y virtudes y una inmensa riqueza interior. Los contextos escolares son espacios idóneos para poner en juego y potenciar los aspectos más valiosos, atractivos y deseables del ser humano.

Extracte d'aquest llibre.

II Jornades Formatives a Elda

II JORNADAS FORMATIVAS SOBRE LAS

NECESIDADES DE NIÑOS/AS Y JOVENES EN

EDAD ESCOLAR.

Aquestes Jornades Formatives sobre les necessitats dels xiquets i xiquetes i jovens en edat escolar que organitza l'equip de Terapia i Suport Psicopedagògic en el Desenvolupament Infantil i Juvenil (TAPDI) de ASPRODIS es van a centrar aquest any en la conducta des de diferents punts de vista.

Aquestes jornades començaran demà divendres per la vesprada, per mes informació cliqueu ACÍ.

Jornadas elda

View more presentations from 19731212.

Sorprenent!!

Dissabte van continuar amb les ponencies sobre el treball per projectes realitzat per Maria Torres al cefire d'Elda; una gran professional de l'educació i amb un gran bagatge i maestria amb el treball per projectes. Just anaven a parlar del projecte del cor quan el seu fill que també l'acompanyava va fer un comentari "bó però sabeu que el cor té forma helicoïdal" (cares estranyes) però... què és això?. Ens va explicar que el cor és una banda múscular única, plegada sobre ella mateixa en forma hilicoïdal, es a dir sembla una baieta estirada i el moviment que té es com si l'escorreguesem.

Sorprenent!!!! El descobridor d'aquest fet és un home de Denia anomenat "Francesc Torrent Guasp" un Valencià que va lluitar per les seues ideologies i que segons conta la seua història a tots els congresos que anava portava cors butllits per despregar-los davant la gent i que tots vegeren que allò que ell havia descobert era veritat.

Després de molt lluitar aquest descobriment va ser reconegut per tots els cientifics i cardiòlegs. Podeu veure la seua història en aquest enllaç de la tv3 de Catalunya: http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/900209

"L'home que va desplegar mil cors"

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES!!

Passat, present, futur, igualtat, consideració, justícia, somiar, créixer, nàixer, sobreviure, vida, a la vida i vida a la igualtat, per les que estan, per les que van lluitar, per les que van perdre, per les que van guanyar, per les que ens fan avançar, al treball, al carrer, a les empreses, a la societat i per les que lluiten per un futur sense barreres ideològiques. Feliç dia de les dones i del homens (perquè no!) per tindre al seu costat un suport i unes persones que lluiten dia a dia per..... tot!!