La casa de les lletres és un abecedari amb l’objectiu que els alumnes vagen coneixent les lletres que componen l’abecedari i el seu nom. El que es treballa en 3 anys és el reconeixement de les vocals, però a la vegada al llarg del curs els xiquets es van iniciant en el coneixement d’algunes consonants.
El que intente és de forma lúdica i divertida que els alumnes aprenguen les vocals i més endavant les consonants, bé per la lletra inicial del nom del xiquet/a o bé per algun objecte eloqüent amb eixa lletra, per això en cada casa hi ha una imatge significativa ja que així, a banda de ficar el nom de cada alumne en la caseta corresponent, també anirem al llarg del curs ficant objectes o tot allò que reconeguen segons la lletra d’eixa cosa (exemple: la inicial del nom d’un germà, etiquetes de productes, etc).
Continuant en el descobriment de noves alternatives educatives fa poc vaig trobar un article que parlava de la pedagogia Waldorf i em va semblar molt interessant ja que són maneres diferents d’enfocar l’educació. He tret una mica de informació per conèixer este moviment pedagògic.
La pedagogia Waldorf va nàixer de la necessitat d’educar als fills dels treballadors d’una fabrica de tabac (1919), la fabrica va dedicar part dels beneficis a l’educació dels xiquets i l’encarregat d’aquesta tasca va ser Rudolf Steiner amb l’idea que els nens aprengueren “coneixements vius”; va ser quan va desenvolupar la seua pedagogia basada en el respecte als moments evolutius pels que passa el xiquet fins fer-se adult. Rudolf Steiner va ser el fundador del moviment antroposòfic, que considera l’ésser humà des d’un punt de vista holístic.
"La antroposofía es un sendero de conocimiento que quisiera conducir lo espiritual en el hombre a lo espiritual en el universo. Pueden ser antropósofos quienes sienten determinadas cuestiones sobre la esencia del hombre y del mundo como una necesidad tan vital como la que se siente cuando tenemos hambre y sed"
Rudolf Steiner
L’objectiu de l’educació Waldorf és educar als xiquets cap un desenvolupament clar i equilibrat de tal manera que els pensaments i actes puguen fer front a les situacions pràctiques de la vida, a través de les assignatures de cant, eurítmia (moviment fundat per Steiner), pintura i manualitats.
Però sempre tenint en compte tres etapes vitals de 7 anys cadascuna i molt importants en el desenvolupament dels infants:
* De 0 a 6 anys.
La principal activitat és la imitació de les persones que el rodegen. El que aprenen en esta etapa està en base a la seua imaginació. Per aquest motiu en el jardí de infància Waldorf es fa especial menció al joc creatiu, i a les activitats de tipus pràctiques, sense llibres pròpiament imposats, sinó que seran creats per ells mateixos segons les situacions que vagen vivint.
* De 7 a 14 anys.
Aquesta es considerada l’etapa escolar per excedència, però qualsevol tema a treballar de qualsevol assignatura es presenta de manera viva i imaginativa, amb la finalitat d’estimular la motivació i provocar el vertader interès. El mestre és l’encarregat de mostrar el món a través de la imaginació i durant aquesta etapa permaneix amb ells per conèixer les característiques de cada alumne i poder tractar-lo amb conseqüència.
* De 14 a 21 anys.
És l’etapa de l’adolescència, l’exploració del món es fa de manera que és el propi alumne qui descobrirà la realitat que l’envolta i el docent intenta per noves vies arribar al fons de cadascú dels seus alumnes per poder conèixer bé els interessos i poder actuar en conseqüència.
La finalitat d’aquestes etapes és una comprensió comuna de l’home i de les seues relacions amb la natura i amb el cosmos.
"Nuestro más elevado propósito ha de ser formar seres humanos libres capaces de impartir desde sí mismos, propósito y dirección a sus vidas”
Rudolf Steiner
Hem pensat alguna vegada de quantes maneres arribem a dir-los als xiquets i xiquetes que pinten un dibuix.
Solem dir fes-ho com vulgues, però altres vegades acaben dirigint, donant un model, fent-lo a la pissarra, diguen que estem tractant els aliments, que dibuixen una fruita o qualsevol altre element, el cas és que igual que nosaltres ens plantegem formes de fer una cosa de maneres diferents el mateix ocorre amb les pedagogies de l’educació.
Clar és que tots coneixem autors com Montessori, i altres tants però el que ara tenim a l’abast son alternatives pedagògiques que a poc a poc van implicant-se en la nostra societat, intentant promoure noves formes d’ensenyança i aprenentatge.
Açò és el que planteja aquesta pedagogia educacional, vore el desenvolupament del nen des d’una pràctica diferent.
Escola Reggio Emilia
Reggio Emilia és una ciutat de Itàlia on a finals de la Segona Guerra Mundial i per millorar l’educació dels xiquets i reconstruir tanta barbàrie va nàixer un projecte educatiu encapçalat per Loris Malaguzzi, la seua ideologia era que el desenvolupament dels infants no és una eina aïllada sinó més bé un projecte compartit per les comunitats d’educadors, família i societat en el qual el seu màxim desenvolupament esta en els primers anys de vida. Els programes es van fonamentar en els principis de respecte, responsabilitat i participació comunitària, així com un descobriment dels aprenentatges de forma natural i compartida dins d’uns espais naturals, i propicis per promoure el llenguatge i les habilitats socials.
Malaguzzi deia que els infants naixen amb habilitats per expressar-se, per pensar i que poden arribar a tindre mes de 100 idiomes, però l’educació institucionalitzada esborra 99 d’ells.
Loris Malaguzzi
L’eix principal del sistema Reggio Emilia és la imatge del xiquet com subjecte competent i ple de potencialitats per poder crear els seus propis coneixements. Malaguzzi afirma que “cada xiquet és únic i protagonista del seu propi coneixement; els xiquets desitgen adquirir coneixements i tenen capacitat per fer-ho a través dels mitjans socials que tenen al seu voltant”
Els principals objectius d’aquestes escoles son:
Les relacions humanes: caràcter social per desenvolupar el llenguatge i complementar-se entre iguals, família, educadors, la comunitat i la societat en general.
La teoria dels “Cent llenguatges”: De quantes maneres pot expressar-se un xiquet? No tan sols amb el llenguatge verbal, el gestual, la mímica, i els símbols, ... En Reggio Emilia es reconeixen i utilitzen diversos codis comunicatius i formes de pensament presents en els xiquets.
Quant un nen dibuixa no solament esta fent plàstica, pot ser estiga puntejant, fent un ritme, imitant un rol social, identificar-se, expressant un sentiment i per fer-ho pot ser adopte una postura diferent a la de estar segut en la cadira pot ser alçat, pot ser de costat açò és un component motriu i tot açò són els idiomes dels infants.
El fet d’escoltar: no tan sols un diàleg entre mestre alumne sinó una forma de interacció entre iguals on el mestre és un escoltant més i qui realment aprén és el educador.
Valoració de la diversitat i de la complexitat: cada persona és diferent i inimitable, apropant-se al món que l’envolta I acceptant la diversitat i la complexitat de les interaccions amb els altres.
Participació de la família i la societat: els pares són considerats com un component bàsic en l’aprenentatge dels alumnes de forma activa i participativa en col·laboració amb l’escola i la societat.
L’espai escolar: l’organització de l’espai és de gran importància ja que tots els centres estan acondicionats de forma oberta al exterior on naturalesa i escola queden unides, espais apropiats per treballar en grans grups, fer dramatitzacions, espais artístics.
La formació dels mestres: el mestre/a observa i escolta a la vegada que aprèn a través de les investigacions conjuntes amb els alumnes ha de tindre la capacitat de auto-reflexió i a més a més ser flexible en els seus pensaments i idees. Un aspecte essencial de Reggio Emilia és la documentació ja que requereix col·laboració, anàlisi i interpretació. Els mestres prenen notes de tot el que els infants van descobrint i dialogant per a posteriori estes notes intercanviar-les amb altres docents i arribar a un millor enteniment del desenvolupament del nen.
Atelierista: el mestre atelierista és un expert en les arts visuals, l’art és un aspecte molt important encara que no tan sols es tracta de l’art en sí, sinó d’una forma de vore els elements, materials, ferramentes i recursos per a la creació atelier.
En definitiva una forma natural de desenvolupar l’educació que a hores d’ara esta imposant-se en molts centres i que té arreu del món molts seguidors.
Hui escorcollant per ací i per allà pendent del proper curs i buscant noves idees per a l’aula he trobat un article de Fran Iglesias, m’ha paregut molt interessant i per això ací vol deixe, ja que a vegades ens plantegem moltes coses per fer a les aules però la veritat es que el vertaderament important és plantejar una educació clara i simple basada en idees i en la busca de nous reptes per als alumnes. 5 ideas clave para la innovación educativa
por Fran Iglesias27-5-2010 00:18 (Nº art. 584)
Innovar no es arreglar un modelo roto, sino cuestionarse lo obvio
1. Deja de enseñarEn lugar de preguntarte "¿qué voy a enseñar hoy?", pregúntate: "¿qué vamos a aprender hoy?".
El matiz tiene su importancia. No se trata de que dejes de transmitir conocimientos a tu alumnado, sino que esta transmisión tenga sentido dentro del contexto de su proceso de aprendizaje. Por supuesto, necesitan que les proveas de herramientas intelectuales y prácticas para obtener, seleccionar, organizar y producir información.
2. Desafía a tu alumnado
Cuanto menos pidas a tus alumnos y alumnas, menos te darán. Demasiadas veces, su falta de interés, el poco esfuerzo que despliegan o la escasa motivación mostrada está relacionada con un trabajo demasiado poco interesante, excesivamente alejado de su experiencia personal o tan trivial que no merece la pena. ¡Por supuesto que no les interesa!
Se hace necesario abordar temas que les provoquen un interés genuino, que afecten a su (nuestra) vida. ¿Por qué no investigar de qué estamos hablando cuando hablamos de "la crisis", cómo les afecta a ellos y a sus familias o a sus vecinos, qué pueden hacer al respecto y tantas otras cosas?
3. Haz que tu aula sea el mundo
En relación con lo anterior, muchas veces reducimos el aula al contenido del libro de texto. Abrir el aula al mundo no es una expresión retórica: se trata partir de los hechos y acontecimientos de la vida real, para comprenderlos, integrarlos en nuestra experiencia, entender cómo nos afectan y poder tomar una postura o emprender una acción al respecto.
Tienes prensa, televisión, radio e Internet a mano, ¿a qué esperas?
4. Dale voz a tu alumnado
Literalmente: que hablen. De lo que han aprendido, de lo que están haciendo, de lo que viven, de lo que ven, de los temas que les interesen. Canaliza esta actividad expresiva y edúcala para hagan presentaciones breves, graben podcast, escriban blogs, creen revistas...
Este es el proceso que les ayuda a reestructurar y asimilar lo que han aprendido. Es uno de los pilares de esta propuesta.
5. Evita la "comida rápida"
Los restaurantes de comida rápida se caracterizan por la estandarización de todos los aspectos de su funcionamiento, incluyendo el trato al cliente y el tipo de productos que se le proporcionan. La estandarización reduce costes, hace que el negocio funcione de forma eficiente y que el lugar y la experiencia del cliente sea reconocible por éste. La comida de estos lugares puede ser sabrosa y fácil de comer (ver la propuesta 2), pero, ¿alimenta bien? ¿Nos deja satisfechos?
¿Es ese el tipo de eficiencia que quieres para la educación? Al igual que una buena comida, el aprendizaje requiere una cuidadosa selección de ingredientes, una elaboración adecuada con una buena dosis de cariño, una presentación apetitosa y el tiempo para degustarla en buena compañía, sin olvidar la conversación de sobremesa.Inspirado en esta charla de Ken RobinsonAprendizaje basado en desafíosEnllaç a l'article
Diuen que l’estiu és molt bo per fer coses que tingues pendents i la veritat jo sóc una nova inquilina de INTERNET i tot allò de les xarxes, aleshores vaig trobar un curset de l’Universitat d’Alacant a la seu de La Nucia sobre la "Web 2.0"i endavant (com sempre per no perdre el costum este d’apuntar-me a tot)
Ha sigut una experiència molt bona ja que la meua idea era millorar en el tema de les NNTT (noves tecnologies), el cert és, que he gaudit com una xiqueta a l’escola d’estiu, he conegut molta gent, he fet amistats insospitades i he gaudit amb les persones que ens han donat els cursos. Ha sigut una experiència molt enriquidora i bé algú pensarà i que més....
Doncs bé el resultat el podeu vore ACÍ.
Es un xicotet projecte que es desenvoluparà a poc a poc!!
Estem de vacances així que preparem un bon llibre... ah!! però això de la crisi no es excusa vos deixe unes pàgines on podeu descarregar llibres per Internet i de bades!! Així que a gaudir de l’estiu que només té dos mesos de sol i bon temps i al setembre ja ens prepararem per al nou curs escolar!! BONES VACANCES.librodot!!todoebook!!libroselectronicos!!
Fa algun temps vaig darrere d’un desig..., volia fer-me una samarreta amb la
gorju del meu bloc i una amiga que és molt creativa (podeu coneixer-la al seu meravellós bloc "florelila") té unes manetes màgiques i li vaig preguntar com fer-la, doncs bé.... avuí les seues filles Marina i Ana alumnes del cole han vingut i m’han donat aquesta gran sorpresa.
Avui la veritat ha sigut un dia molt actiu reunions d’última hora, arreglant-ho tot per al proper curs, de tot un poc... però el més significatiu i de veritat que arriba al cor és l’acomiadament de les persones que han passat un any al nostre costat, d’eixes persones que dia a dia recorren gran quantitat de quilometres, que arriben a les aules amb un somriure, amb ganes d’educar, d’oferir el millor que tenen, d’innovar, en definitiva de fer la seua feina de la millor manera possible.
Parle de totes i tots aquells interins que encara no tenen plaça definitiva o persones que encara que tenen la definitiva estan lluny de casa, però el millor és que en cada aula, en cada cole hi ha un grup de xiquets i xiquetes esperant-los i si un dia fallen només fan que preguntar per ells/elles. Això dona vida i gana de seguir amb aquest món de l’educació per lluny que estiga l’escola.
“Dedicat a tots i totes els/les que omplin de vida les aules de les escoles”.
Felicitats per eixe gran conta quilometres que no para de rodar!!!
Parlar de creativitat i educació és parlar de Sir Ken Robison, una gran persona i gran investigador del món educatiu. Aquest investigador ha obert la caixa de Pandora i ha observat que a les aules l’educació que oferim als nens i que ja nosaltres rebérem en el seu moment, maten la creativitat i el talent dels alumnes.
En aquest conferència destaca que:
-“ La creativitat és tan important com l’alfabetització i s’ha de tractar amb la mateixa importància”
- “Els xiquets no tenen por a equivocar-se”
- “La nostra tasca és educar a la totalitat de l’ésser humà perquè puga enfrontar-se al futur”
